Revifa el debat posterior als grans incendis. Ja va passar amb el de la Ribera d’Ebre, el 2019: la gestió del bosc i l’agricultura eviten l’abandonament de finques que es convertixen en polvorins. En canvi, aquell foc no va significar cap punt d’inflexió. “No hem après res del 2019”, afirma Guillem Argelich, enginyer forestal del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). Ara s’ha tornat a repetir la història. Tot i que encara es desconeixen les causes del foc de Paüls i per tant en este sentit no hi ha comparació, s’ha tornat a evidenciar que algunes finques treballades han permés que quedessen espais intactes dins del perímetre de l’incendi, la qual cosa no fa més que reivindicar el paper preventiu de l’agricultura. Carlos Sanz, coordinador d’Unió de Pagesos (UP) al Baix Ebre, quantifica que les finques d’oliveres afectades van cremar de mitjana en un 20 % o 25 %. Les ermes van cremar en una proporció molt més alta.
La velocitat del vent de mestral també hauria ajudat a dixar espais per a cremar en el moment més crític de l’incendi, dilluns 7 de juliol a la nit, però este no és el debat. Òscar Saladié, responsable d’Ensenyament del grau en geografia i ordenació del territori de la URV, constata que quan un camp no s’ha llaurat, provoca una continuïtat de la massa potencialment combustible. “Els camps de conreu, a més de generar aliments i atractiu turístic paisatgístic, com l’enoturisme o l’oleoturisme a les Terres de l’Ebre, poden fer no que no hi haja incendis, sinó que l’avenç dels incendis tinga menor velocitat. Potser no els aturaran, perquè estos focs són capaços de generar focus secundaris a grans distàncies, però s’alentirà la velocitat de propagació. A més a més, estos camps són llocs on els equips d’emergència es poden emplaçar per a atacar el foc d’una manera més segura i actuar d’una manera més eficaç”, explica al Setmanari l’Ebre.
Saladié demana que les administracions, a més a més de fer campanyes per a afavorir el consum de productes de proximitat, vetlen pels pagesos i els ramaders —la ramaderia extensiva també és un altre fre per a l’incendi— i establisquen “estratègies, si no per a augmentar la superfície conreada, almenys per a no perdre’n més”, siga a base d’ajuts o amb una altra fórmula. Reivindica que els pagesos han de poder viure de manera digna i han de tindre “menys traves administratives i burocràtiques”. Afegix que la ciutadania també pot jugar “un paper clau amb el consum, cosa que no vol dir que només consumim productes de proximitat”, perquè els territoris —sobretot els pocs poblats, com és el cas de l’Ebre— necessiten que els seus productes siguen consumits també en altres regions.
En un context de canvi climàtic, les condicions de l’incendi de Paüls —orografia complicada, temperatures prèvies altíssimes que assequen la vegetació i vent de mestral— són un còctel explosiu, però l’estat del terreny és un factor determinant que depèn en bona part de la incidència humana.
“Hem de desplegar contramesures que facen que la superfície cremada siga menor, no només en vegetació sinó també en afectació a infraestructures, béns naturals i assentaments o urbanitzacions, i estes contramesures són potenciació de l’agricultura com a tallafocs”, insistix Saladié, “i gestió forestal”.
Quant a la gestió dels boscos, Saladié, que també és bomber voluntari, constata que la major part dels terrenys forestals són de propietat privada i no se’n pot traure un rendiment econòmic. “Però si sabem que la gestió forestal és important per a l’interès general de l’estratègia contra incendis, s’ha d’incentivar, amb ajuts o de la manera que siga, per un motiu que va més enllà del benefici per al propietari privat”, exposa, i matisa: “Això no vol dir traure tot el sotabosc, perquè es generaran problemes d’erosió, d’escolament superficial o risc d’inundació. La gestió forestal s’ha de fer d’una manera ordenada i planificada”, declara.
Els responsables d’esta planificació són en bona mesura els enginyers forestals. Ho és per exemple Guillem Argelich, tècnic del COPATE, qui admet que “tenim el territori totalment abandonat”.
En declaracions fetes a Canal TE, Argelich reconeix que les ratxes de vent de fins a 90 km/h van ser un element clau en la complicació de l’incendi, però també ho és el fet que el foc, quan va topar amb la zona de camps treballats, “també en va anar trobant d’erms per a saltar i a arribar als nuclis de Xerta i Aldover i fins i tot saltar el riu Ebre”.
Segons dades dels Bombers exposades per Argelich, a Catalunya s’abandonen 10.000 hectàrees agrícoles cada any, quan per a fer una bona gestió de prevenció d’incendis, se n’haurien de recuperar 15.000 anualment. “Si no fem un canvi de rumb, en cinc o 10 anys estarem pitjor, i en 20 encara pitjor. Els incendis d’avui van començar fa 50 anys”, afirma. “Que la pagesia puga viure del que treballa és el millor aliat contra estos incendis”, proclama
Pla d’incendis
Quan encara cremava el cor del Baix Ebre, va transcendir que el Parc Natural dels Ports no té un pla d’incendis, com sí que en tenen la serra de Cardó-Boix, Pàndols i Cavalls, la serra del Montsià o les muntanyes de Tivissa-Llaberia. El Govern ha anunciat esta setmana que estarà enllestit entre finals del 2025 i el primer trimestre del 2026, però Argelich reclama que el document incloga totes les infraestructures necessàries, amb un calendari d’execució i una dotació econòmica. Això implica “milions d’euros”, per tal que “els incendis cremen d’una altra manera i els bombers tinguen més oportunitat d’extinció i més seguretat a l’hora de treballar”. El foc de Paüls se va tancar amb la tràgica mort d’un bomber natural de Tortosa.
Els Ports són “feréstecs i escarpats”, descriu el tècnic forestal, i calen “pistes en condicions, franges de protecció i punts d’aigua”. En este sentit, reivindica que tots els punts d’aigua habilitats en els darrers anys s’han utilitzat durant les tasques d’extinció de l’incendi de Paüls. “Si el pròxim que vinga no tenim tot el que cal, ho arrasarà tot”, alerta l’alcalde de Paüls, Enric Adell. Els alcaldes dels municipis afectats reclamen que s’ha de replantejar la gestió dels boscos als Ports i insten el Govern i el Parc Natural dels Ports a asseure’s per a consensuar-ho. “Esperem que este incendi servisca per a revertir coses que es poden millorar. I millorar no vol dir fer el que volguéssem amb la gestió forestal al nostre terme municipal, que no ho hem dit mai en cap moment. Però cal que en aquelles actuacions que són prioritàries, no es fiquen tants bastons a les rodes”, va demanar l’alcalde de Paüls, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies.
